Massana

Massana
Amb camisa de llana, pantalons de pana,
la llibertat al cap i el mauser a la mà,
en Marcel.lí Massana -un maqui com Déu mana-
pels vols dels anys cinquanta corria pel Berguedà.
-Bon dia senyorets, treieu tots els billets
que heu fet aquest mes explotant els obrers,
i ara en calçotets, davant nostres matxets,
passejareu, ridículs, enmig dels telers.-

El comandant no es treia de la closca una idea:
fotre´l a la garjola i que s´hi podrís.
Però dels dits cada dia en Massana se li esmunyia,
el tenia amargat, pobre infeliç.
AI, MASSANA, CONSIDERA´NS ELS TEUS NÉTS,
ELS TRICORNIS S´AVORREIXEN TANT
D´ENÇÀ QUE NO HI ETS,
ENCOMANA´NS LA TREMPERA QUE ET VA ACOMPANYAR
A VEURE SI D´UNA VEGADA ELS FEM TREBALLAR..
Se li´n fotia una merda si els de la capa verda
quan baixava a Berga el veien enlloc.
Cap d´ells no coneixia la cara que paria
i era capaç d´anar allà i demanar-els-hi foc.
Diuen inclús que un dia que el comandant s´avorria
fotent el carajillo sol, assegut a un bar,
el va trobar pagat pel de la taule del costat:
un tal Massana que acabava de marxar.
Un dia Ràdio Andorra per les ones va fer córrer
dedicada al comandant de la guàrdia civil
la salutació galana, de part d´en Massana:
l´´Esperame en el Cielo` d´en Machín.

Però aquesta vegada va cometre una errada
- i és per això que mai no es podrà revenjar aquest duel-
no recordà una dada, que ho sap fins la mainada,
i és que els guàrdies civils no van al cel.
Mai cap guàrdia civil el pugué dur al garrot vil,
qui dia passa any empeny i vet aquí que es va fer gran,
i exiliat a Occitània morí Marcel.lí Massana
d´un fart de riure mentre recordava el comandant.