Autoodi 2

Autoodi 2
Agenollada vora el llit
amb la persiana abaixada.
Algunes llàgrimes han difuminat la tinta
de velles cartes que repassaves,
-ja hi havia altres taques
de l´últim cop que les vas mirar-
agenollada vora el llit
amb la persiana baixada
i penses: què m´està passant?
Per què m´odio tant?

L´AUTOODI NO CREIX AL BOSC
L´AUTOODI NO RAJA DE LES FONTS
L´autoodi el sembra aquell
que vol encolomar-te
alguna cosa que ja tens
i més bo que el que t´ofereix.
L´autoodi et fa odiar els teus germans
i allò que forgen les teves mans.
L´autoodi arracona les balances
i dóna crèdit de la mesura als estafadors.
L´autoodi ens fa cremar
La casa dels nostres pares
Per anar a pagar un lloguer alt
Al racó més podrit de la capital
L´autoodi deixa un buit en la identitat de la gent
Que depressa ompliran amb la moda més recent
L´autoodi ens fa estimar allò dels demés
que dit sigui de passada val força diners.
Qui podria creure en aquest món de mercaders
que creix al bosc o raja de les fonts
el que ens empeny a comprar a fora
allò que a casa s´amuntega pels racons?
Tanca la porta al viatjant de mentides
i fes-te un petó, que el tindràs merescut.