Letra A peu

A peu
Des de terra ferma
penso milles més enllà
i creua algun núvol foraster .
No té paraules,
ni maleta, ni ciutat.
Passa de llarg i s’hi està bé.
Des de terra ferma
tres onades de perfil.
L’ombra d’un pi té gust de sal.
La brisa crema,
mentre el sol ens fa dormir
i hi ha caravana per tornar.
Soc d’aquells que viatgen sense pes
a llocs on ningú hi ha perdut res,
a estius cada cop més tropicals,
a dies que s’encenen per l’oest.
Seguint un camí que m’he inventat
de línies de punts per retallar,
de mons que no hi són si ningú els veu…
Avui, com cada dia, vaig a peu.
Des de terra ferma
vaguen frases de cançons
i arbres que mai no tenen fred.
Mirant finestres
des de dins del menjador,
entra ressol i faig cafè.
Asseguts, callats, parlant de tot i de no res.
Hores que s’apaguen i s’encenen i que no veus mai més.
Gires la cullera al mateix sentit del temps… i s’hi està bé.
Som d’aquells que viatgen sense pes
a llocs on ningú hi ha perdut res,
a estius cada cop més tropicals,
a dies que s’encenen per l’oest.
Seguint un camí que m’he inventat
de línies de punts per retallar,
de mons que no hi són si ningú els veu…
Avui, com cada dia, vaig a peu.