Tot sol

Tot sol
Tot sol, me transtorna la paraula
que aquell dia te va caure
de la boca com un plom.
No sé com me va quedar enrocada
a la memòria atrofiada
d´un malalt malversador.
Ben gat, vaig sentir una mala bava
que de mort ressucitava
aquella hipòcrita assumpció.
Que l´amor ja s´acabava
negat dins una bassa
d´enyorança i de rancor.

Tot sol, maleïda la paraula
la mentida que va caure
i va explotar com un tassó.
Perdre, tu no me volies perdre
jo dormint i tu desperta
i m´has fruita a no sé on
m´has venut una presó.
No te crec, no et conec,
el teu nom vine aquí i díga-me´l.
Jo te cant un trosset de cançó,
vine aquí i menja-te´l.