Ses estrelles del cel

Ses estrelles del cel
Amb sa mateixa peresa
que un home descarrega un piano
inventariam ses estrelles del cel
i clovelles de molt bons pistatxos.
I amb sa mateixa pobresa
omplim es cendrer amb una llosca
i mos pensam que menjam
de sa fruita madura sa carn olorosa.
I és igual
si ja no mos queden pessetes
perquè robam es paper higiènic
de sa biblioteca de s'excel·lentíssim
ajuntament de Lloseta.
I amb sa mateixa aigua clara
que es homes se renten sa cara
recuperam sa puresa
des dies de crisi
que mos arruinaren.
I amb sa mateixa mirada
que es homes se miren sa Lluna
noltros miram sa farola
pes vidres que sonen
a gotes de pluja.
I és igual
si mos engeguen d'aquesta casa.
Si mos hi menja sa merda,
i es cables fan xispes,
ses teules degoten
i ses bicicletes estan rovellades.

Viure és sobreviure
es futur parabòlic
amb atletisme d'imbècil
i equilibrisme d'alcohòlic.
Viure és sobreviure empresonat
dins un rellotge d'arena,
lliure dins un infinit arenal,
lliure de morir-te de fam.