
LETRA
Focs artificials Ses muntanyes, es hotels, una campana, ja sé s'olor que fa s'ametller. Ses retxes d'un avió en el cel, ennigulades, no vull saber res des hiverns. I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te cada cas des teu vici més animal, més salvatge. I la mar que controla es meu travelar m'acompanya. I sa sal que me cura i que me fa mal és de nacre. M'he confitat ses mans per si és vera que t'he d'esperar; he cremat es alcohols i m'he engatat de lletugues i líquens i flors. He superat sa son i he pogut arrebossar-me d'arròs, t'he fet es berenar amb campanes i molsa i focs artificials.
◎ Más canciones de Antònia Font
Ver artista#TítuloÁlbumDuración