Estendre sa roba

Estendre sa roba
Jo, sense anar més enfora,
som es primer que necessit
que me facin passar ses hores
amb un mínim de certesa
que sa vida és qualque cosa.
Jo surt a estendre sa roba
i me tir per es balcó i sé volar,
i no sempre me va bé,
i no sempre me pens que no cauré.

Antenes, terrats,
carrers d'abril assolellats,
llençols eixuts amb suavitzant.
Un camp de blat
fa ones amb es vent,
jo m'he tancat dins jo mateix.
Dins un ull tenc ses idees,
dins un altre ses diarrees.
Antenes...
M'he equivocat,
no sé què he fet.