Com una bombolla

Com una bombolla
He ressuscitat,
he obert els ulls i vos he aplegat
que me regàveu es desert,
ara no florirà en tot s'hivern.
Demà trobaré
piscines, nenúfars, blanc d'ametler,
pianos de coa que s'encén
se fonen de músia i de plaer.

Desil·lusionat,
m'ha travessat un colador,
però ja estic millor,
només un poc deshidratat.
Desenamorat,
he arribat tard i m'ho he perdut,
que vas de brut!
t'haurem de reciclar.
M'he embarassat,
què faré ara amb aquest infant,
que no vol creure, és tan petit,
menja pastilles de colorins.
Sense llit estic malalt,
ficcions i realitats,
sa tele me vetla,
he dormit en es sofà.
Avorrit i entotsolat
he descobert un bon amic,
és un neurona
que me ven sa llibertat.
Tanca sa porta i surt per sa finestra
com una bombolla de mistol,
explotaràs i seràs una tempesta
que tronarà fins a s'horitzó.
Devallaràs i regaràs sa terra,
pren vitemines sa llavor
d'una miloca que aspira a ser un cometa
i poeta d'ofici a sa tardor.