Caragola

Caragola
Caragola, que sempre estàs solam
tu que comptes dies que vendrien
per veure el teu llimaquet.
No fa tant de fred quan el llit és buit
i jo me'n cuid, de tapar-te amb el pensament.
Tingués present que com tu i jo n' hi ha molts!,
però no són tu i jo,
desafiant mars, muntanyes i ports.
Lliurant batalles contra la monotonia
amb espases fetes d'anys de companyia i de suport.
De tardor a tardor t'absentes de la meva llar...
i jo ansii poder encendre un foc que mos doni calor.

I ara que te vull per sempre te vull ben a prop!.
Adéu als mites dels lliures!, als anys de batallar tot sol...
Per un forat en el calendari, vessariem sang.
I en el dietari de la soledat, sedentari per tu,
he arrabassat cada pàgina, iamgina't una vida junts.
Tanca els ulls... tanca'ls...
Somi arem desperts, despertarem somiant tu i jo.
Caragola, que jo ja he fet vidriola
per fer-te una barqueta i una avioneta
que mos dugui a altres móns,
que mos ompli d' il.lusions.
Viure sempre dient vida!.
Si tu vols és mentida que com tu i jo n' hi ha molts,
però ells no són ni tu ni jo... .
I ara que te vull, per sempre te vull ben aprop !.