Canço de n`Aroa

Canço de n`Aroa
Ja sé que m'he cremat
Ja sé que m'he cremat, i no sent foc
I tu ets s'espurna I ni calor no sents
Ja sé que m'he enyorat
Ja sé que m'he enyorat i no tenc lloc
Tu ets es temps, es vent; tu ets els moments
Els moments que jo vull I que tu tens

Te puc veure sense els ulls,
que no et miren per orgull
I així i tot hi veig que estic perdut
Tu ets sa imatge tu ets sa meva llum,
I jo crem entre por i fum
Ni ses llàgrimes li donen punt.
Tu ets s'oronella que ve amb s'estació
i se'n va amb ella
Però deixes es niu en es terrat,
i se't recorda quan te n'has anat
Ja veig que no puc fer
Ja veig que no puc fer res més que res
Ni m'he donat a entendre ni t'he entès
De sa teva dolçor d'una nina major has anat fent
Sa presó de sa meva il.lusió, il.lusió,
just d'això som pecador
Massa feina i dius que no, i desenterres sa llavor
Que si fos que si ara seria un jardí
De roses que han emmusteït, i han tornat un espinall
Que és es teu reflex i es meu mirall