Terra teva

Terra teva
Porta'm per la teva terra,
pels racons on t'acaricia el vent,
on el riu dibuixa el bell paisatge
que fa vius els teus ulls impacients.
Banya'm d'aquest mar tan noble
que suplica el seu amor al cel,
i aquest fuig darrere les muntanyes
que vigilen el calmat indret.

Prenc aquest aire com si fos un llarg petó.
Prenc el paisatge com pintura feta des del cor.
Prenc l'experiència com un conte innocent
que vivim plenament,
on la llum persistent fa el color més intens
i on el cor s'hi troba més serè.
Mostra'm on hi fas estada,
on la vida s'alça davant teu,
i el teu cos recobra aquesta força
per gaudir intensament el moment.
Parla'm de històries passades
que fan créixer encara aquesta gent,
i el secret d'on amaguen els astres
que acaronen a tot aquell que hi ve.
Prenc aquest aire com si fos un llarg petó.
Prenc el paisatge com pintura feta des del cor.
Prenc l'experiència com un conte innocent
que vivim plenament,
on la llum persistent fa el color més intens
i on el cor s'hi troba més serè.