Recordo molts més coloms

Recordo molts més coloms
Va ser aquí a Toulouse ara fa 10 anys,
els dos vam donar-ho tot.
El fred de gener ens escalfava als dos.
La neu ho cobria tot d'un blanc preciós.
En aquests carrers et vaig menjar a mil petons
atret per la teva olor.

En aquests cafès vam solucionar el món,
érem tant valents els dos. Tu i jo i el món.
I ara torno per aquests carrers
mentre exagero els nostres millors records,
i sento la melodia que em cantaves
asseguda aquí amb l'acordió.
I ara aquell bar ja no hi és,
ara hi ha un xino sense el més mínim pudor,
i la melodia que s'acaba i recomença
per fer més èpics tots els records.
Vaig per la ciutat recorrent-ho tot,
recordo molts més coloms.
I en aquest passeig hi ha molt més soroll,
els fanals també han canviat, no m'agrada aquest groc.
El metro era aquest. Un d'aquests vagons
vam perdre el teu guant vermell.
I per uns moments miro sota els seients.
No siguis ingenu Andreu, em dic a mi mateix.