Lluiiiis!

Lluiiiis!
El retrat el farà el pare,
es posa d'esquena al sol.
És l'estampa de família,
els diumenges són per a això.
En el centre hi ha la mare,
somrient, li toca el sol,
però ningú sap que està trista,
per dins va la processó,

que no passen amb el pare
el millor moment de tots.
S'ha promès que aquesta nit
li ho vomitarà d'un glop.
Lluís! Tots a dir Lluís per semblar feliç.
El germà, el de la dreta,
té un somriure generós,
però no sap com trencar el gel
per dir que ho vol deixar tot,
que no arriba el moment
de a la taula fotre un cop.
S'ha passat tota la vida anant
de puntetes, sense fer soroll.
A l'esquerra, la germana
amb un somriure que fa goig,
però ningú sap que està trista,
fa temps que té una obsessió:
insegura està amb els nois,
amb això creu no té sort,
i a les nits s'entrena a casa,
al mirall del menjador.
Lluís! Tots a dir Lluís per semblar feliç.
I què guapos que tots queden
un diumenge qualsevol!
Penjaran aquesta foto
presidint el menjador.