Gat a la falda (Homenatge a la dama)

Gat a la falda (Homenatge a la dama)
Chaud a le chat, quand il joue avec la reine
Elle l'embrasse, le caresse, touche son nez, ses oreilles
Il respire son odeur, et s'endort doucement.
Sur sa jupe s'éveille, et sa queue s'émerveille.

La reina té el seu gat blanc, com se l'estima,
tot el dia seu costat, com una nina
acaricia constantment, el mima sempre,
el renten diàriament i el vesteix ella.
I ell és tan feliç que no desitja conèixer ningú,
ni altres gates ni conèixer nous amics,
ell només vol, que només vol,
ell només vol estar amb ella.
Ella té molts pretendents, la desitgen la somien,
per bellesa i joventut, tothom se l'estima,
Fins ara ningú ha encetat la seva innocència,
mai cap home ha conegut els secrets del seu llit.
I és el gat l'únic que la pot en plena intimitat,
quan ella es despulla ell hi té sempre l'ull posat
que repassa el seu cos nu, que devora el seu cos nu.
A vegades al sofà quan els dos juguen,
ell la mira fixament, es posa vermella
i s'espanta imaginant que ell la desitja,
llavors diu no pot ser, que és impossible.
I ridícula sent quan li ha vingut aquest pensament,
tonta és com se sent, també té remordiments,
I el gat es posa a xiular i dissimula i
la reina es posa a riure i se n'oblida.

I ell que vol tornar a jugar, se li puja a la falda,
aixeca la falda també, la reina l'aparta
i així passen el temps jugant, entre innocències
l'un dissimula, l'altra encara més.
A la nit, quan ella es vol tocar fica el gat sota el llit,
Però igualment sent com ella sospira amb delit, sobre el llit
i el gat surt de sota el llit, la mira, la contempla ple de delit.