Déus en blau

Déus en blau
Déus en blau
Inventant històries sobre ells,
símbols i raons per poder
entendre qui són i així perdre'ls el temor,
però els mortals queden fascinats davant els tres blaus,
davant els tres déus.

Homes que atenen al seu gest,
per descobrir una mica més d'ells,
i neix el perfum,perfum de blau que s'impregna a les seves pells,
i queden banyats del color d'aquest cel gegant, d'aquest vent encès.
Que mai podrà ser,
que mai els tindran,
només en els somnis
els podran atrapar
Que mai podrà ser,
que mai els tindran,
només en els somnis
els podran atrapar,
els atraparan.
Sempre preguntant els secrets,
el que els diran quan miren el cel, i el mar fa el seu curs,
i el vent impossible acaricia les seves pells.
Busquen incansablement la resposta als seus déus,
la resposta als seus déus.
Obro els meus ulls i sense preguntar,
faig ús dels sentits per poder disfrutar
el joc del brogit d'un vent que se'n va,
el fred que convida un moment vivencial.
Deixar-me portar per onades de mar,
parar la mirada al fil horitzó que separa als dos blaus.

Obra'm la porta i deixa'm observar,
paisatges de lluny sota aquest cel tan blau,
i llum resplendent, amb tons diferents,
i em sento impacient per sentir el frec del vent.
Oblido el desig de voler entendre més,
la ciència, els vells símbols i els déus.
Que mai podrà ser,
que mai els tindran,
només en els somnis
els podran atrapar
Que mai podrà ser,
que mai els tindran
només en els somnis,
en contes, llegendes els atraparan.