Cancó De Matinada

Cancó De Matinada
Ens ho ha de dir la veu tremolosa
Y trista d'un campanar.
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
Que ha despertat amb fam i busca
Per entre blats i civades
Qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall
Que dins la cort canta.
La nit és morta, i ja es fa clar,
La nit és morta, i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada,
La vila és adormida encara.
S'han despertat mullades les fulles
Del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada
Mentre que arriba la matinada
I el sol que les escalfa
Fins que les tallin d'un cop de falç.
Alcen la testa
Mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
Per a caure a terra massa temps hi ha.
Dintre la vila ja plora un nen
I pels afores corren els bens.
I amb el sarró i la bóta a l'esquena,
I amb un bastó a la mà,
Se’n va el pastor i el seu gos d'atura,
Se’n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes
A les muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora,
Cal sortit d'hora:
El camí que han de fer és molt llarg,
El camí que han de fer és molt llarg.
Cap a vila ja ve el pagès,
La bossa buida i el carro ple.
De roig tomàquet i de verdures
Collides del seu hort.
La mula sua, el carro crida
I l'home tanca els ulls i somnia
Mentre el sol es lleva
D’un llit d'alzines, enlluernant
A les velletes
Que, pansidetes,
Cap a l'església van caminant,
Cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,
La vila és adormida encara.