Transalquímia

Transalquímia
On és el rigor? on és l'harmonia?
la misericòdia? on són els senyals?
l'alquimista s'incorpora tremolós,
trontollant, amb passos insegurs,
es dirigeix cap a l'apothepae,
ansios de més dosis, ansios d'atacar-la,
mentres, un nuvol d'ovelles i cabres
desconegudes, l'envolta i acompanya.
Està desorientat, està confós,
està místic, està esotèric.
on ésl apothekae?
ON ÉS L'ÀPOTHEKAE?
on és laseva estimada?
i el tuareg que s ela va endur?
i els bandolersde la brutal pallissa?
on és l'olot del desert?
on és l'horitzó?
on és l'oasi?
on són les piràmides?
on és la màgia?
on és el sexe?
on és la violencia?

l'alquimista està angoixat,
nosap que vol
està angoixat, sí sap el que vol,
on és l'apothekae?
paulo coelho se'l mira desconcertat,
amb els dos ulls plorosos,
observa la patètica situació:
l'alquimista vacil•lant dins d'un núvol
d'ovelles i cabres desconegudes,
i alça la mirada al cel,
qui conspira contra ell?
invoca déu,
l'ànima del món,
l'elixir de la llarga vida,
el llenguatge universal,
el principi favorable,
el kharma, el kamasutra,
urim i tunim, maktub!
el sofre impur,
el podercòsmic i l'ou filosofal,
i nungú no l'escolta.
l'alquimista tampoc escolta.
l'alquimista fuig dins d'un núvol.
l'alquimista horroritzat fuig dins d'un núvol
de cabres i ovelles desconegudes.
L'APOTHEKAE ÉS A LACETÀNIAROCK!
l'alquimista horroritzat fuig dins d'un núvol
de cabres i ovelles desconegudes.
L'APOTHEKAE ÉS A LACETÀNIAROCK!

l'alquimista horroritzat fuig dins d'un núvol
de cabres i ovelles desconegudes...
L'APOTHEKAE ÉS A LACETÀNIAROCK!