La Dona oblidada

La Dona oblidada
Una rosa perfuma la teva cara
y aliena a la vida real
somies en veure un món tranquil
amb un verd prat al teu caminar
“””””””
Passejant amb la meva il.lusió
Per el jardí de la vida eterna
On es guarden els somnis
Per a que mai morin

Com aquells en els quals
Hi ha llum color plata
Amb un horitzó aliè
a la teva vida mateixa, a la teva ànima
caminant per l’estepa
plena de flors, llums i colors
cansada de tanta fatiga
cansada de tant dolor
M’allunyo d’aquestes vides alienes
A la meva forma de pensar
Potser no em respectin
O potser millor oblidar
I VIU, SENT ELS TEUS COLORS
PERFUMA LE TEVA VIDA
AMB BRISA D’AMOR
PANTEIXA EN OLORAR
AQUEST AIRE FRESC
Y ABUNDANT DE LA TEMPTACIÓ