Papa, jo vull ser torero

Papa, jo vull ser torero
Papa, jo vull ser torero,
papa jo vull matar toros,
papa jo vull saltar als ruedos,
ay papa jo vull ser torero.
I el pare es deseperava,
ell que era tan honorable,
potestat de la sardana,
i de les lletres catalanes,
la veritat no comprenia,
i quin cony de fill que tenia,
si tenia tot lo que volia,
si tenia amor, tenia familia,
i de calers no li faltaven,
ni cultura ni ensenyança,
de la purcra i refinada,
existència catalana.

Papa, jo vull ser torero,
papa jo vull matar toros,
papa jo vull saltar als ruedos,
ay papa jo vull ser torero.
I el pare desde les grades,
i com patia i com plorava,
que el toro l'empitonava,
el seu fill i el revolcava,
que esque el toro va arrancar-li
els collons d'una cornada,
l'hemorràgia era imparable,
una mort inevitable,
va morir a l'enfermeria,
de la plaça a mitja tarda.
I el seu fill moria torero,
ple de gloria i ple de fama,
ple de clavells a la tumba
de banderilles i estampetes,
i als balcons geranis negres.
I ay papa el teu fill ha mort torero.
ay, ay i ay..