La colometa

La colometa
El colom roda la torre,
roda i no pot entrar
i la pobra colometa
no para de sospirar.
El festejar amagat
és un viure molt en pena;
és com la brasa de foc,
que davall la cendra crema.
Tota la nit que camine
només per veure't la cara
i ara que estic ací,
trobe la porta tancada.