La Balanguera i la Sibil·la

La Balanguera i la Sibil·la
Dues velletes molt polides,
que tenen noms bons
Vareu fer un regne per
d'escoltar:
la Balanguera i la Sibil·la,
així les solen nomenar.
La Balanguera i la Sibil·la
la nit passada em van contar
noves antigues que s'obliden,
noves que mai s'han d'oblidar.

Elles recorden el viatge
que van fer des de l'Empordà,
baixava gent amb l'equipatge
cap a Mallorca il·lusionats,
amb els fillets i les filletes
dies per terra caminant,
creuant la mar amb rems i
veles
amb el deliri d'arribar.
Vos els hi dareu casa i terres
per que en prenguessin
propietat,
van deixar enrere aquell mal
somni,
varen deixar els senyors
feudals.
Vos els diguereu que aquelles
terres
bé les podien traspassar,
però que mai no les
venguessin
a senyors nobles o potentats.
Vareu fer un regne per
Mallorca,
vareu fer un regne dins la mar,
els nostres fills i els seus
ancestres
són com la terra d'un sol
camp.
La Balanguera fila, fila
i la Sibil·la va cantant
nits de Nadal per les
parròquies
des de que varen arribar.
Des d'aquest segle i aquest
dia,
encara us volen demanar
la Balanguera i la Sibil·la
i jo que duc la veu cantant: