Josep Ramon Martínez

Josep Ramon Martínez
Josep Ramon i Marlinez,
el cosí de Moliner,
es destapa una cervesa
a la porta del carrer;
deixa caure una poqueta,
s'engalla qualre traguets
i abandona el pot en terra
aguardant millor moment.

Aguardant millor moment,
encén una cigarreta
i amb el lum fa un bunyolel
el cosi de Moliner,
que s'estira i que s'allarga
com si fos un pensament,
Josep Ramon i Martinez
a la porta del carrer.
A la porta del carrer,
com si fos un pensament,
Josep Ramon i Martínez
aguarda millor moment
veu passar un altre dia,
el veu passar pel carrer,
el veu però no el saluda,
Josep Ramon i Marlinez,
el cosí de Moliner,
es destapa una cervesa
a la porta del carrer;
deixa caure una poqueta,
s'engalla qualre traguets
i abandona el pot en terra
aguardant millor moment.
Aguardant millor moment,
encén una cigarreta
i amb el lum fa un bunyolel
el cosi de Moliner,
que s'estira i que s'allarga
com si fos un pensament,
Josep Ramon i Martinez
a la porta del carrer.
A la porta del carrer,
com si fos un pensament,
Josep Ramon i Martínez
aguarda millor moment
veu passar un altre dia,
el veu passar pel carrer,
el veu però no el saluda,
Sense cap ressentiment
veu passar un altre dia
a la porta del carrer,
el cosí de Moliner.
Ahir va passar un altre
just pel mateix indret,
ni ofici ni benefici
aguardant millor moment.

Sort que la nit és més guapa
que la porta del carrer
i s'evapora i s'escapa
com si fos un pensament.
Josep Ramon i Martínez,
el cosí de Moliner,
per la present es disculpa
i es retira en aquest vers.